“L’atzar va fer que, una vesprada a la tardor de 2010, Gerard Chiva i Pau Sancho s’ajuntaren per fer unes cançonetes a una llibreria d’Almassora. Gerard tocava la guitarra i Pau cantava, ballava i xalava la gana. Sense saber-ho, engegaven un projecte que, des d’aleshores, no ha parat de créixer.
De seguida arribà Javi Ruá, i després Dani, i Santi, i Mar, i Víctor, i Martí i… un fum de músics que han fet de Trobadorets la banda que som ara.”

Josep Lluís Notari Lozano naix a La Vilavella (La Plana Baixa). Entre 1996/1998 comença a fer les seues primeres cançons i els seus primers concerts a la comarca, en un País Valencià on els cantautors renaixien poc a poc, assomaven el cap com una raresa per explorar.

Evidentment, la cançó protesta ja no era un moviment amb tanta força com dues dècades enrere, però un grapat de franctiradors musicals que aguantaven de les dècades anteriors i les noves generacions anaven creant un nou públic.

Aquest, prompte va començar a congregar-se per a escoltar unes històries on es veien reflectits a la seua terra, sonant cançons en l´inici dels festivals musicals que començaven a renàixer i a créixer com bolets.

Tomàs de los Santos es caracteritza pel seu compromís amb l’associacionisme dins la societat. A finals de 2010 el conviden a cantar en un Homenatge a Ovidi Montllor celebrat a Benimaclet. Tomàs de los Santos interpreta en aquest homenatge dos cançons del cantant d’Alcoi: ‘M’aclame a tu’ i ‘Va com va’. La música sempre havia format part de la seua vida i a partir d’aquest moment, es replanteja tornar a donar-li una oportunitat. 

Al 2011 li posa música al poema XV de la part dels Homenatges Anònims del Llibre de l’Exili d’Ovidi, inclós en el sèptim volum de les obres completes de Vicent Andrés Estellés. El músic aconsegueix cridar l’atenció del compositor de Borja Penalba. Al 2014 publica juntament amb Penalba el seu primer treball: Dones i Dons (Mésdemil, 2014), que guanya el IX Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Cançó.  Al 2016 publica el seu segon treball Segona Mà (Mésdemil, 2016), un recull de músiques i lletres fetes per convocar, alhora, emocions i consciències, teixides amb la llana d’una mirada crítica a la quotidianitat i amb una actitud compromesa cap a les persones i la terra.

Sorgits de les cendres dels desapareguts Rapsodes, aquest grup valencià de música rap, combina arrels, música negra, energia i elegància barrejades amb líriques plenes d’emocions, sinceritat i realitat.

El grup està format pels dos ex-rapsodes Iván Almero (Kpoll) i David De Matías (Dr.Nitrofoska), però aquesta vegada sumant forces amb les veus femenines de Sandra Aragó i Berta Iñíguez.

Al 2016 s’estrenen amb ‘El Renàixer d’abril’ (Mésdemil, 2016), primer disc de la formació i al 2017 rebroten amb ‘Level Up’ (Mésdemil, 2017), un maxi de tres cançons (una d’elles, La Llavor, amb la col·laboració d’Esteve Tortosa, d’Auxili) gravat a Granada i produït pel conegut Hazhe.

Mireia Vives i Borja Penalba comencen el seu camí junts en 2015, gràcies a diverses col·laboracions en concerts. En febrer de 2016 veu la llum el seu primer treball discogràfic conjunt, ‘L’amor fora de mapa’ (Mésdemil, 2016). L’àlbum, que recull poemes del llibre homònim de l’escriptor català Roc Casagran, es presenta per tot el país amb un espectacle de gran èxit. Un any després presenten ‘Línies en el cel elèctric’ (Mésdemil, 2017), el seu segon LP en conjunt, aquesta vegada amb lletres pròpies, que explicaven així: “aquest disc és un conjunt d’illes-cançó, un homenatge als paisatges i a les persones que conformen el nostre univers, una etapa més de la nostra particular Odissea”

Pepet i marieta està integrat per Josep Bordes (veu i guitarres), Xavi Riba (veu i guitarra elèctrica), Carlos Manzanares (saxo, acordió i coros), Ignacio Palau (baix electrònic i contrabaix), Guillem Arnau (bateria i percussions), Jaume Torné (trompeta) i Camil Burato (trombó).

Pepet i Marieta és una proposta musical i festiva que beu de les músiques populars del món per a vestir unes lletres crítiques i descarades i iròniques. Tot estil és vàlid per a esta formació de músics que amb la seua fórmula, teatre i saber fer quotidià, fomenten la participació dels espectadors.

Assekes és un grup de música nascut al 2008 durant l’època d’auge de les bandes en valencià que, influenciat directament pels grups més populars d’aquest moviment, es caracteritza per combinar ritmes ska amb diferents estils de rock alternatiu, i música popular. De manera transversal, la seua música també incorpora una interpretació mediterrània de la música juvenil del litoral nord-americà, propia de l’etapa adolescent dels membres del grup, amb sons propis de l’skate–punk i el surf, tot tractant temàtiques que van des del context social i polític vigent fins a la cultura pop universal. 

Gem (Gema Vañó) és una cantautora valenciana de Benigànim. A principis de 2016 va publicar el seu primer treball en forma de maqueta, ‘Seré del Viento’. Més tard a l’abril del mateix any guanyava el premi del públic del Petit Festival de Benicarló amb la cançó ‘Sense tu’.

El seu primer disc ‘Dent de lleó’ es va estrenar al maig de 2017. L’àlbum va ser enregistrat a Globo Estudio amb l’experiència del productor Tono Hurtado, qui també va col·laborar amb el baix, teclats i veus; Toni Carrillo va ser l’encarregat de fer sonar la guitarra elèctrica i Rubén Llopis la bateria. Totes les lletres del disc estan escrites per Gem, amb l’excepció d’Alepo, adaptació d’un poema d’Enric Bono.

Sorgits de les cendres dels desapareguts Rapsodes, aquest grup valencià de música rap, combina arrels, música negra, energia i elegància barrejades amb líriques plenes d’emocions, sinceritat i realitat.

El grup està format pels dos ex-rapsodes Iván Almero (Kpoll) i David De Matías (Dr.Nitrofoska), però aquesta vegada sumant forces amb les veus femenines de Sandra Aragó i Berta Iñíguez.

Al 2016 s’estrenen amb ‘El Renàixer d’abril’ (Mésdemil, 2016), primer disc de la formació i al 2017 rebroten amb ‘Level Up’ (Mésdemil, 2017), un maxi de tres cançons (una d’elles, La Llavor, amb la col·laboració d’Esteve Tortosa, d’Auxili) gravat a Granada i produït pel conegut Hazhe.